El que li pots demanar al teu web

Tres dels que més es demanen. Tots es fan igual: envoltes amb el ratolí o amb el dit la zona on vols que passi alguna cosa, escrius la frase, i ja està. El que canvia d'un cas a l'altre és què li dius.

Un formulari que rep dibuixos

Un camp d'un formulari pot ser un arxiu, i això canvia el que es pot preguntar. Fins a 100 MB per fitxer, així que tant és que sigui una foto, un PDF de trenta pàgines o un àudio.

Un tatuador demana l'esbós i pressuposta sense que ningú s'hi acosti.
Un taller de mòbils demana la foto de la pantalla trencada.
Una copisteria hi posa els preus i un lloc on deixar el PDF. S'ha acabat anar-hi amb el llapis de memòria.
Un professor de guitarra demana un àudio tocant, i sap el nivell abans de la primera classe.
Una pastisseria demana la foto del pastís que li va agradar, en comptes d'intentar que l'hi descriguin.
Un veterinari demana la foto de la ferida i diu si cal anar-hi corrents o pot esperar.

Les respostes es guarden al teu panell, t'arriba un avís al mòbil quan algú escriu, i els arxius es descarreguen des d'allà.

Un vídeo, sense el cartell de les cookies

Posar un vídeo ho fa qualsevol. El que gairebé ningú no t'explica és la conseqüència: un vídeo incrustat carrega coses del lloc d'origen, i això posa cookies d'un tercer al teu web encara que nosaltres no en posem cap. A partir d'aquí el teu web necessita el cartell de les cookies.

Per això es demana com al vídeo: que no carregui fins que premin el play. Es veu la miniatura, no es carrega res de fora, i qui el vulgui veure el prem.

Serveix igual amb altres coses que s'incrusten: una cançó, un mapa, un calendari de reserves.

Saber què fa la gent que entra

Les visites es compten soles des del primer dia. El que gairebé ningú no té és l'altra cosa: saber què fan els que entren. Pots mesurar fins a quaranta coses diferents al mateix web.

I aquí no hi ha cookies. Un visitant diferent és una empremta que es calcula amb la sal del dia i es llença: la mateixa persona, el mateix dia, al teu web, compta una vegada. Demà la sal canvia i aquella empremta ja no val, així que no es pot seguir ningú d'un dia a l'altre ni creuar dos webs. L'adreça IP entra al càlcul i no es guarda enlloc.

El que es perd amb això t'ho diem clar: no sabem si qui va venir dimarts és el mateix que va tornar dijous. El que es guanya és que el teu web no hagi de demanar permís per a res, perquè no hi ha res a permetre.

I d'altres que gairebé a ningú se li acut demanar

La pissarra del dia. Li envies la foto de la pissarra del bar des del mòbil i el menú del web es posa al dia sol.
Saber quin producte interessa abans de fabricar-lo. Hi poses els tres que estàs pensant treure, mesures quin es prem més, i treus aquell.
El botó que no funciona. Mesura quanta gent arriba al formulari i quanta l'envia. Si n'entren cent i l'envien tres, el problema no és el web.
Una bústia de currículums que accepta el PDF i t'avisa al mòbil, en comptes d'una adreça que s'omple d'spam.
La llista d'espera d'un esdeveniment, amb el comptador d'apuntats a la vista perquè es noti que s'omple.
El teu últim single sonant a la teva pàgina, amb les dates a sota i una bústia per avisar del següent.
Mesurar a quina hora entra la gent i moure l'horari a quan de veritat et busquen.

Res d'això no porta més d'una tarda

Ni cal aprendre's un panell, ni cal trucar a ningú per canviar una xifra. Ens expliques a què et dediques, muntem la base, i a partir d'aquí el web és teu.

Vull entrar el primer dia

Se t'acut alguna cosa que no és aquí? Escriu-nos a hola@taraceista.com i et diem si es pot. Contesta una persona.